De l'engruna a l'univers

Torna Nadal

2011-12-20T12:47:00.002+01:00

Ja és Nadal una altra vegada.

Una festa que divideix als qui la viuen amb tota la il·lusió i la passió, els qui en reneguen en nom del laïcisme, la llibertat religiosa o el consumisme que l'acompanya, i els qui la viuen amb indiferència. Però Nadal no el va inventar ni la església ni “el Corte inglés”.

Nadal és una festa ancestral que ens lliga, encara, als cicles de la natura. Festa de la llum que reneix, del dia que s’allarga, de l’esperança del sol de primavera i del retorn de les cireres.

Nadal és també la festa dels infants, perquè són l’esperança, el renaixement del futur.

La vida continua i es renova.

Per això, més enllà dels galets i les cuixes del pollastre, més enllà de la loteria i els regals, celebrem la vida i tornem a donar protagonisme al que de debò és important !!

Bon Nadal a tothom!!

Cristina

Ptach i amish

2011-11-22T11:38:00.002+01:00

Ja sabeu que m'encanta participar en projectes col·lectius. El darrer ha estat aquesta demostració de patchwork amb la "familia" del Taller de l'Eva a la fira d'Oristà

Una experiència que espero repetir!!

fotos de xavier i ruben

"Deixa que els altres visquin al teu cor"

2011-10-28T01:03:00.003+02:00

Fa uns dies, una amiga em va parlar d'aquest documental emès pel programa 60 minuts del canal 33 ja fa temps.
El reportatge segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure.

Riure, plorar i aprendre..

els lligams d'amistat es creen pensant en el altres..
la clau de la felicitat.

és una mica llarg, dura prop d'una hora, però paga la pena!
el podeu veure en aquest enllaç

Espero que us agradi!

Cinema familiar

2011-09-28T16:06:00.005+02:00

La oferta de cinema per infants és amplia, però les sales comercials ens "castiguen" sempre amb produccions tant semblants que de vegades ens sembla que no hi ha res més i ja ni tant sols busquem!

He llegit que els cinemes Verdi, a Barcelona, han engegat un programa que anomenen Verdi kids .Una programació estable per públic infantil i familiar doblada al català. Sembla que acollirà cinema de producció independent interessant tant per les temàtiques com cinematogràficament.

L'estrena és amb “Kerity. La casa dels contes” una cinta d’animació francesa de l’any 2009 dirigida per Dominique Monféry. El film explica la història de Natanäel, un nen que està a punt de fer set anys però que encara no sap llegir. Per això li sap tant greu rebre la col·lecció de contes més valuosa del món. El que no sap és que cadascun d’aquests contes conté un meravellós secret; quan es fa de nit personatges com Alícia, la bruixa o el Capità Garfi surten dels seus respectius contes i avisen en Natanäel que corren un greu perill. Poden desaparèixer per sempre més, i amb ells les seves fantàstiques històries que han acompanyat als nens i nenes generació rere generació. Podrà el petit Natanäel salvar-los del seu fatal destí?

Com passa sovint, la pel·lícula surt d'un conta EN NAT I EL SECRET DE L’ESERANÇA, de Anik Le Ray, Il·l. Rebecca Dautremer, Editorial Baula (2010) Les il·lustracions son magnífiques .

Em venen moltes ganes d'anar-hi, però... cada vegada em fa més mandra baixar a Barcelona. Si ho fem us prometo una crònica de l'experiència.

Adéu, Patuleia, adéu!!!

2011-07-22T11:22:00.001+02:00

Tot el que comença, un dia o altre acaba, i ara toca acomiadar-nos, abraçar-nos, agraïr tot el que hem pogut viure i compartir. Que no ha estat poc!

Gràcies de tot cor a tot l'equip de mestres que, tant aquets darrers dos anys com ara en fa quatre, han aconseguit que els nostres fills hagin trobat un meravellós racó per conviure i aprendre, un espai on s'han sentit acollits, estimats i acceptats, han pogut experimentar, jugar, sentir, explorar, descobrir, conviure, gaudir amb totes les propostes que els hi heu presentat.
Gràcies per l'entusiasme amb que rebeu als petits al matí, gràcies per l'il·lusió que encomaneu amb cada petita activitat, i gràcies per l'amabilitat i comprensió amb que sempre heu respost als pares.
Gràcies

Gràcies també a l'Ampa i a tots els pares amb els que hem pogut desenvolupat projectes, hem pogut fet amistat i coneixença, i amb els qui esperem anar-nos creuant mentre anem creixent!

I a tots els Sols i a totes les Llunes!!! agraïm haver coincidit amb vosaltres!! Que tingueu molta sort i esperem retrovar-vos sovint!!
No us oblidarem!!!!

el patchwork era l'excusa

2011-06-22T15:45:00.001+02:00

Aquesta primavera he tingut l'encert d'apuntar-me a un dels tallers que organitza el consell comarcal dins el projecte "dona activa't"

No només m'ha permés desenvolupar una d'aquelles aficions adormides per la inèrcia dels dies, sinó que hi he descobert persones que han passat a formar part del meu petit univers i que pressenteixo ha estat l'embasta de noves i interessants amistats!

Aquest és el resultat del projecte. El poble de Calldetenes des del pati de l'escola Tot cosit a mà i per a mans totalment inexpertes!!!

Participar en un projecte col·lectiu, una coral, un grup de música, un grup de teatre, una unió excursionista, una ong,… Ens fa sentir bé.

Ens permet conèixer gent, compartir, ens fa més generosos, pacients, desperta la nostra empatia,… i segrega endorfines!!

Famila, casa i feina t’engoleixen àvidament.
Poc a poc, gairebé sense adonar-te'n, hi acabes volcant tot el teu temps fins que, un dia, t'adones que ni tant sols recordes quines eren aquelles coses que tant t’agradaven i et prometies que mai deixaries de fer!!

Participar en aquets projecte ha estat una alenada d’aire nou!!

Tot just s’ha acabat i ja us enyoro!!!

Gràcies a totes !!!
Una abraçada!!

Cristina!!

"en ocasiones veo gritos"

2011-06-21T12:20:00.002+02:00

Sovint passa que buscant certa informació, trobem publicacions que desperten curiosotat.
Aquesta l'he coneguda a través del blog lectora corrent.
feu-hi una ullada! en ocasiones veo gritos

el "pare Manel"

2011-03-21T12:06:00.002+01:00

Ahir , vaig llegir l'article de Xavier Sardà sobre el "cas" del Pare Manel en el que felicita a l'arqueibisbe Martínez per posar les coses al seu lloc:

" Per mi, Martínez, la teva decisió ha estat una molt bona notícia, perquè jo crec que les coses, com més clares millor. Gent com el pare Manel situava molta gent en una certa contradicció al pensar que si a l'Església catòlica hi havia lloc per a capellans com ell és que l'Església havia evolucionat i tot allò que es diu. Gràcies per posar les coses al seu lloc, arquebisbe Martínez."

A mi també em sembla que la estructura eclesiàstica s'està retratant!
Com pot ser que siguin tant dràstics amb algú que ha fet tant per ajudar als marginats de la societat, que castiguin a persones que dediquen la seva vida a portar brins d'esperança als més desafavorits, i en canvi continuen aixoplugan d'altres capellans que, en nom del seu Deu, han ensorrat la vida a tantes criatures ???

I no em poso a discernir sobre les acumulacins de bens i el paper que donen a les dones perque no acabariem mai i a sobre em sortiria una llaga d'estòmac!!

A més, sincerament, he de reconèixer que no ho entenc!!

canvi sobtat

2011-02-19T12:47:00.002+01:00

Fa pocs dies hi ha hagut un canvi sobtat a la meva vida.
De canvis n'hi ha sempre, i de canvis sobtats també, però quan les coses toquen a la pròpia pell.....

Ha estat un canvi amb pèrdua. Però "les pèrdues són positives" i ara em toca aprendre a perdre i a guanyar la pèrdua!!
I a veure-la positiva!
Perquè també hi guanyo: puc recuperar aficions que fa temps estaven en letargia, puc buscar nous objectius, puc reinventar-me una mica, que sempre és bo!

És curiós que una de les primeres coses que m'ha vingut de gust fer, és regirar tota la casa: endreçar armaris, trobar records oblidats al fons dels calaixos, repassar i recordar llibres, desprendrem de objectes que no utilitzem, reorganitzar espais, .... i, malgrat vivim en un petit piset, no és poca feina!!!

I ... no sabeu que terapèutic pot arribar a ser!!!

imatge extreta de: http://decompras.org.es

Ferides

2011-01-26T13:25:00.003+01:00

Són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!

La vida s'enrareix i s'ensorra quan deixem que el verí de l'orgull i la ràbia de la ferida seguin profundament els llaços que ens han mantingut units.

No s'hi val a fer lloc a la rancúnia, ni a mirar-nos per damunt de l'espatlla, o amb desafiament....

Que bo que de tant en tant ens aturem, que deixem un espai per poder explicar-nos, per poder sentir com ens sentim i dir-ho i escoltar-ho...i comprendre ...

Per pensar com respectem, com compartim, com estimem....

Per cuidar el que tenim, perquè... són les relacions amb les persones el que dona sentit a la vida!

I son les persones que més estimem les que més ferim...i les que més en poden ferir!

Festes de Nadal

2011-01-05T15:35:00.001+01:00

Festes de Nadal,
moments ritualitzats que aconsegueixen donar un sentit cíclic a la vida. La sensació d'un periode superat, d'un retorn a la il·lusió, a la familia,...

I malgrat els persistents intents de la crisis, els virus, i altres cojuntures, hem pogut vestir la taula de festa, hem pogur celebrar l'any nou, i

"...ens aboquem a la finestra a esperar els reis que van venint! "-fragment e Miquel Martí i Pol-

Trobades

2010-11-22T15:20:00.002+01:00

Poques coses m'agraden tant com gaudir d' una jornada gastronòmica al voltant d'una taula plena d'amics. Sobretot quan fa anys que es manté la cita fidelment. Han variat tant els escenaris com els temes de conversa, però, a cada trobada, em neix encara un sentiment d'empatia que em persegueix l'any sencer.

Uns hi posen la casa, d'altres els plats i tots la il·lusió de retrobar-nos, ni que sigui un cop l'any.

Sortir dels espais còmodes de cada dia i aplegar-nos per un passat ple de vivèncien intenses ara recollides en un remot arxiu de records del que gairebé no treiem ni la pols, però que son el que ens van fer crèixer i ens van fer tal com som.

Trobar-nos,conversar, redescobrir-nos, arreglar el món, riure i recordar-nos així perquè mantenim aquesta trobada quant, amb el temps, les nostres vides ens han situat en posicions tant dispars. I malgrat alguns ara no compartim gairé més que aquest petit espai de temps, sabem que els altres hi son , que el lligam és viu i que ens potem al cor!

I que l'àpat estarà a l'alçada!!!

imatges: totes meves!!!

Gràcies a l'Anna, a en Dani, a la Montse i a en Marc, a la Núria i en Pau, a en Jordi i a la Núria, i per descomptat al Xavier i a mi mateixa , i també als plançons que ens acompanyen per seguir fent possible "la trobada"!!!

Una abraçada!!

La tardor a casa!

2010-11-17T16:05:00.001+01:00

Algú em va demanar fotos pròpies. Aquestes ho són. Però tal qual, sense editar-les! No ho podem fer tot!!!!

slooooow

2010-11-09T11:04:00.001+01:00

Avui l'aire comença a fer olor d'hivern. El vent bufa i el cel inhibeix la claror del sol. Tot convida a quedar-se a casa, al refugi. Abrigar-se amb una manta, a tenir una tassa fumejant entre les mans i a mirar per la finestra deixant que reposin els ulls i el temps sobre el paisatge ventós i grogenc.

Però el ritme frenètic que hem imposat a la vida no hi entent d'estacions i ens empeny a sortir del llit i a complir amb els rituals matinals a correcuita. i ens veiem obligats a engegar els dies amb la mateixa energia que quan llueix un sol espatarrant!!

Quina crueltat!!!

M'apuntaria al moviment slow només per no haber de correr als matins!!

imatge. Vicens Vang gogh

No et rendeixis (II)

2010-09-24T13:32:00.002+02:00

Avui repeteixo. Faig una entrada pràticament exàcte a aquesta , però les paraules de Benedetti mereixen això i molt més!!

Aquesta vegada per la Teresa i per la Mireia.
I per a tots als qui les necessitin.

Una abraçada.

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, (sola)
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI

imatge:Monet

Màrius Torres, cent anys.

2010-08-30T19:51:00.001+02:00

Avui, dilluns, 30 d’agost, fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Puig d’Olena, 1942).

Amb aquest poema i amb aquesta cançó el vaig descobrir!!

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,

de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

Som una nació!

2010-07-10T15:51:00.000+02:00

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

–

Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari a aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.

2010-07-08T09:55:00.002+02:00

La flor vermella amb la tija verda

2010-06-18T13:04:00.001+02:00

La història que avui vull explicar-vos va arribar fa pocs dies a les meves mans i em va fer pensar, altre vegada, en la desincronització en que viu el sistema educatiu del nostre país. També en el fracàs dels seus resultats més acadèmics. Però sobretot en com pot arribar a ser "castradora" l'experiència d'una educació tant "encotillada" que sovint limita les pròpies posibilitats.
Vivim inmersos en un món de canvi constant, i això demana formar persones capaces d'adaptar-se ràpidament, de aprendre a aprendre,de reciclar-se constanment. Formar persones que confiin en les seves idees, en els seus projectes, en les seves potencialitats,i en la seva creaitivitat.
Formar emprenedors.

La flor vermella amb la tija verda

Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran.
Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors
Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra.

Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats.
-Ara- deia la mestra- farem un plat
-Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,..
Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo!
-Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar.
El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra.

Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees.

Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer.
Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula.
Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig?
- com vulguis tu.
-i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?

-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!

Helen Buckley

l'educcació hauria de ser una eina per formar-nos, per creixer, per forçar-nos a dubtar, a explorar, a imaginar, a discrepar, a argumentar,...
però no per assumir i interioritzar sense reflexió.

Confies en les teves idees?
o et limites al que està establert?

Retalls d'un cap de setmana

2010-06-04T16:11:00.002+02:00

els peus més vells ... i el peus més nous

Controles el teu destí?

2010-05-18T11:02:00.000+02:00

imatge extreta de:http://www.dosisdiarias.com

Què prefereixes??
Controles el teu destí??

"DIGUEM QUÈ RETALLES I ET DIRÉ QUI ETS"

2010-05-14T13:04:00.003+02:00

imatge extreta de: http://eliteratura.balearweb.net/post/47293

Que congelin per dalt, que els de abaix ja fa temps que estem congelats!!!!!!

El govern hauria de ser més valent, i més coherent.!! Hauria estat millor rebaixar un 15% a tot el personal del que cobri per sobre dels 50.000€ anuals, eliminar dietes i dinars solemnes -que es portin el "tapper"-, cotxes oficials, ministeris de dubtosa utilitat, ...
No és execiu tres viceministres? cal un ministeri d'igualtat?? no sobren directors, subdirectors, secretaris i subsecretaris, ...., i de les despeses de desplaçaments de "ses senyories",...i cal que paguem la propera visita del "papa"??? Es retallen més de 6.000 milions d'€ a foment, però no es toca el presupost de les forces Armades Trobariem tantes maneres de reduir despeses.....

Però no, resultat que un govern que es defineix com a demòcrata i socialista, el primer que fa és atacar els més dèbils: reduir les ajudes per a persones dependents, congelar les miserables pensions dels nostres avis, reduir ajudes socials, eliminar el 0'7% ... si, també es reduirà un 5% els sous dels funcionaris, i un 15% als membres del govern. Ja podrà viure en Montilla amb uns 140.000€ anuals??

"Diguem què retalles i et diré qui ets"
ho llegeixo en l'article d'opinió de Joan Barril a El Periòdico d'avui. No us el perdeu!

Mentrestant, cada vegada som més els que veiem apurada la nostra situació, els que "deixem de fer" per intentar" arribar a final de més, i els que ens angoixem i perdem l'esperança d'un futur millor!

LO FATAL

2010-05-12T13:10:00.002+02:00

"Dichoso el árbol, que es apenas sensitivo,
y más la piedra dura porque esa ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.

Ser y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por

lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos,
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,

¡y no saber adónde vamos,
ni de dónde venimos!..."

Rubén Darío, 1905

els camins dels gins tecnològics....

2010-04-27T11:57:00.000+02:00

THE PAGE_Adaptive Delivery Device from Scott Liao on Vimeo.

Us veieu amb un diari així a es mans?

DE VEGADES LA VIDA ......."SERENDIPITY"

2010-04-22T12:28:00.007+02:00

"SERENDIPIA" defineix un descobriment, una troballa inesperada, una “casualitat” positiva.

La paraula prové d’una llegenda persa del segle XVIII que es coneix com “els prínceps de serendip” i que explica la vida d’aquest prínceps i com els seus conflictes es van resolent a través d’extraordinaries casualitats.

La manera com arribes a trovar una feina que fa temps que aneheles, la sintonía inmediata amb algún desconegut, …Coneccions casuals , sorprenets , gairebé màgiques que ens poden arribar a canviar la vida i que apareixen en moments i llocs inesperats.

Jo no sé si la serendipia és realment tant casual o és la “somatització” de la voluntat de que les coses passin. Crec que moltes coses passen perque hi estem disposats, per què hi estem oberts. Si ho dic al revés segur que hi estereu d’acord: si no creus fermament en alguna cosa, segurament no l’aconseguiràs.

Creure en la possibilitat és començar a fer-la posible.

Si som capaços de deixar-nos fluir, de vuire les coses com les sentim, de permetre que els punts es connectin,…trobarem la serendipitat.

L’Anna ja l’ha tobat!

Eyjafjallajökull. 50 imatges fabulosas

2010-04-20T12:10:00.001+02:00

Imprionants fotografies que he trobat aquí, un blog d'astronomia portugués.
imatges del volcà islandès que, amb tota la seva força i amb tota la seva ràvia, ens està donan una lliçó d'humilitat!!!

Esclat de primavera a casa

2010-04-16T15:52:00.001+02:00

i quan penso que estava apunt de donar-la per morta.....

Tota una metàfora!!!!

Benjamin Zander

2010-03-15T22:46:00.010+01:00

Internet permet de tant en tant descobrir gent amb una capacitat extraordinaria per comunicar i conectar amb els altres. Avui me n'ha arribat aquest video. Una petita joia. No deixeu d'escoltar-lo!!!

i com que aquest enllaç sovint falla, cliqueu aquí per anar-hi de dret!

10 REFRANYS CATALANS

2010-03-12T21:52:00.002+01:00

Us animo avui a participar en un estudi sobre els refranys més populars a Catalunya. És tracta simplement d'enviar un correu a l'autor de l'estudi amb els 10 primers refranys que us passin pel cap. Així de sopte, tal com rajan i sense pensar-hi massa.
Aquí teniu la seva pàguina, on trobareu la proposta original i també la seva adreça de correu!També el podeu trobar al facebook!!
jo ja hi he participat, però no us puc dir els meus 10 refranys!!!
Animeuvos!!!

"Doneu al nen el desig d'aprendre i qualsevol mètode serà bo", deia Rosseau

2010-02-25T13:11:00.003+01:00

"Doneu al nen el desig d'aprendre i qualsevol mètode serà bo", deia Rosseau
Avui m'ha arribat a les mans aquest article publicat fa uns dies a "la vanguardia", sobre la motivació, o la desmotivació dels alumnes davant les propostes de l'escola.

Quan es debat el tema de si l'escola és o no atractiva als alumnes, pares, professors, i comunitat escolar en general, no fem altre cosa que culpar-nos els uns als altres:
- que si l'escola no s'adapte als canvis socials,
- que si la formació dels professors ha quedat obsoleta,
- que si els pares no inculquem el valor de l'esforç als nostres fills
- que molts mestres són del mínim esfoç...
I tot un seguit de retrets que es repeteixen una i altra vegada.

Estic d'acord en que, com diu l'article, l'escola com a transmisora de coneixement ja fa temps que està perden sentit. Més que mai, llevat dels aprenentages instrumentals, el coneixement té data de caducitat, i és cert que no podem saber quins coneixements necessitaran els nostres fills quan siguin adults. A més el coneixement s'ha convertit en un bé universal i accesible. És per això que el paper de l'escola s'hauria de centrar amb força en la tasca d'ensenyar a aprendre: ensenyar a saber "què fer" amb tota la informació que volta per aquí, i a aconseguir que els nens i nenes tinguin ganes d'aprendre.
Despertar la curiositat.
I amb això no vull dir que s'hagi de convertir la classe en un circ on el professor hagi de fer de tot i més per captar l'atenció i la motivació del seu alumnat. Més aviat que cal apropar el que s'ensenya a l'escola a la realitat dels alumnes i fer-los participar activament en els aprenetatges: fer alumnes-investigadors, ensenyar estrategies per estudiar i aprendre. Potser treballar més habilitats que els serviran per continuar fent autoaprenentage: pensament crític, creativitat, innovació, relacions interpersonals, comunicació, fins i tot imaginació.
Per descomptat penso que el treball amb les noves tecnològies hauria a formar part del currículum. I estic segura que això no passa només per posar un portàtil a les mans de cada alumnes.
La tasa més important és revisar la formació del professorat, sobretot fer de la formació continuada una prioritat i una obligació que els impedeixi quedar-se encarquerats, que els porti a mantenir la ment oberta, a avaluar les seves pròpies estrategies, a aprendren de noves, a ser més entusiastes de la seva feina i a fer participar d'aquest entusiasme als seus alumnes.

És cert que el paper dels pares és molt important, de fet hem de ser alentadors de l'esforç personal, inculcar interès per l'activitat intel·lectual, respatllar la tasca de l'escola i dels mestres. Però ... i si et trobes davant un mestre ensopit, rutinari , desmotivat...que aconsegueix que el nen s'avorreixi??

Em sembla indiscutible la importància que mestres i professors s'apasionin per l'aventura d'ensenyar i aprendre, i la importància que mantinguin un ritme de formació continuada notable.
Ser mestre hauria de ser una de les carreres més prestigioses, amb més exigències d'accés i amb el compromís i l'obligació de mantenir l'entusiasme per seguir aprenent.

Crec que el sistema hauria de ser molt més exigent amb un col·lectiu que, salvant excepcions, s'ha guanyat a pols la fama que té.

tens la sensació que l'escola motiva poc?

Carnaval!!

2010-02-18T11:06:00.000+01:00

Després de molts dies de feina, aquest ha estat el resultat:

Us agraden????

Aniversari

2010-02-10T13:45:00.005+01:00

Quan el primer home trepitjava la lluna,

quan Miquel Martí i Pol i Mario Benedetti ja inventaven paraules,

quan Lennon, Dylan i Beatles sonaven per tot arreu;

quan Miguel Rios ensenyava que és el rock;

i Mocedades, Fortuna V i els Brincos feien el que podien;

quan la nova cançó perd l’adjectiu,

i Lluís Llach publica “l’estaca”

quan Bàrbara Streisand, Robert Redford, Paul Newman i Dustin Hoffman s’estaven consagrant a la gran pantalla,

quan Jonny Deep tenia gairebé sis anys i Orlando Bloom encara es faria esperar ...

un grapat de gent vam irrompre al món.I jo era entre ells.
Tinc el goig de compartir anys amb Judit Mascó, Renée Zellweger i Lucy Liu. A més vaig nèixer just el mateix més que Jennifer Aniston.

Creieu que hi ha alguna cosa que els hi pugui envejar???

Ser decidit!

2010-01-13T16:19:00.002+01:00

Avui us deixo un conte que varem lleguir a la revista "cucafera" i que deixa palès quan absurd resulta fer i desfer segons el què diran.

"Un dia, un home i el seu fill se'n van anar de viatge. L'home va fer pujar el fill a l'ase i ell es va posar a caminar al seu costat.
quan van passar per davant d'una casa, la gent va dir:
-Fixeu-vos-hi!! el noi, jove i fort, va damunt de l'ase; i el pare, gran i cansat, va a peu.

Quan el pare va sentir això, va fer que el fill baixés de l'ase i hi va pujar ell.
una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:
- Que no li fa vergonya? L'home tant tranquil damunt de l'ase i el pobre noiet corret.hi al darrera!

Quan el pare va sentir això, va baixarde l'ase i es va posar a caminar al costat del seu fill.
Una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:

-Tenen un ase i tots dos van a peu!

Aleshores, el pare i el fill van pujar a l'ase.
Una mica més endavant, en veure'ls passar, uns altres van dir:

-Quina crueltat! Pobre ase!!ha de carregar el l'home i el noi alhora.

Aleshores, pare i fill van baixar de l'ase, el van lligar per les potes en un pal molt gros i se'l van carregar a l'espatlla. Cadascun anava a un extrem del pal.
Quan feia estona que caminaven, els va veure passar una dona i va dir:

-Ai, quina gràcia! Un home i un nen que porten un ruc a l'espatlla!!

Aleshores, el pare va deixar l'ase a terra, li va deslligar les potes i va fer-hi pujar el fill mentre deia:

-Tant me fa el que digui la gent!! Continuarem el viatge així!!"

Què en penses??

Admiro les persones que són lliures, que no els fa por triar el que més els tiba, que saben exercir el dret d'escollir, el deure de buscar la seva ruta,

2010-01-08T10:33:00.002+01:00

Admiro les persones que són lliures,
que no els fa por triar el que més els tiba,
que saben exercir el dret d'escollir,
el deure de buscar la seva ruta,

sense camins traçats ni dictadures,
a l'aire que els empeny per si mateixes
a fer cas al seu cos, la seva ment,
a l'aire que els fa anar el batec del cor

i els guia per donar vida als seus somnis,
al ritme més plaent de l'aventura...

Enguany he vist la Nit més neta i pura,
a rel d'especial metamorfosi...
L'aigua del Ter rodava a pas de Lluna,
plena, rodona, brillant, complaguda...

Un cop de vent se'ns endugué l'Any 9
i ens regalà un Any 10 ple de fretures,
de gràcies anunciades, mítiques
fabulacions cap a l'excel.lència...

Estimo les persones que són lliures,
que es vesteixen com volen,
que es pentinen com volen,
que no tenen vergonya d'estimar,

que saben fer servir la llibertat
amb decisió i fermesa, no tenen
por del que dirà la gent i respecten
la llibertat dels altres amb mesura...

Voldria aquest Nadal ser testimoni
de lliurament joiós i llibertat,
i que tothom qui estima pugui dir:

"T'estimo, tu ja ho saps, que el meu amor
per tu ve de molt lluny i el duus escrit
al front com del blat les espigues,

i els rulls dels teus cabells exhalen el perfum
que encalma els meus anhels i m'asserena els dies...
Amor, ja saps qui sóc... Ara, tu tries..."

Us desitjo unes festes ben entranyables, amb el do de la Fe en el Jesús del Portal, i que l'Any 10 sigui realment per a tots nosaltres un present d'excel.lència aferrissada.

Amorosament i lliurement vostre,

Josep Maria Mas i Bigas.
Manlleu, Nit de Cap d'Any del 2009 al 2010.

TORNA NADAL

2009-12-27T16:07:00.001+01:00

Torna Nadal

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí Pol

És Nadal

2009-12-21T12:25:00.017+01:00

Malgrat la crisi, tots acabarem el Nadal amb alguna o algunes pertineces més. Qui més qui menys, haurem menjat exquisiteses siberites, haurem celebrat amb famíla i amb amics, haurem escoltat i cantat nadales, ens haurem posat nerviosos amb els preparatius, ens haurem emocionat amb els nens,... Pocs, en canvi, farem res per resoldre certs conflictes interns, o alguna fricció personal, o sortirem dispossats de veritat a aconseguir que els dessitjos d'any nou passin de projecte a realitat. I em sembla que és per això que en aquesta època de l'any ens sentim tant melengiosos. El contrast entre la felicitat col·lectiva, i la realitat d'unes vides tant absorvides per les rutines diàries, que gairebé no ens permeten plantajar-nos si vivim la vida que volem viure, si ens sentin realitzats amb el que fem, si som com volem ser,.. ens crea un mena de buit que pot resultar feridor. Sabem sobradament que el consumisme no ens porta benestar interior. Això només arriba si sentim que creixem com a persones. I per millorar d'epidermis cap a dins el calés no ens serveixen de res.

Però hi ha petites coses que ens poden fer sentir millor, més relaxats, més il·lusionats... i que en definitiva ens poden fer més feliços.

És Nadal, i per no deixar tot el sentit d'aquestes festes perdut entre el galets d'una escudella i les cuixes d'un capó, vull aprofitar-ho per respirar fons, deixar sortir l'aire poc a poc i encetar un nou any amb voluntat de canvi.

Us proposo de fer una llisteta amb petites i grans coses que estem dispots a canviar, i que ens poden fer sentir i ser encara millors. Serà com un regal de Nadal i em farà molta il·lusió que, si us ve de gust, hi afegiu les vostres!!!

Aquí van:

Queixar-me menys i somriure més perquè les emocions s'encomanen

Pensar en positiu. perquè els pensaments negatius ens limiten

Ser més previsora i més organitzada perquè genera tranquilitat.

I tu?

Quines petites coses creus que ens poden fer sentir millor?

3R

2009-12-03T11:17:00.002+01:00

2.555

2009-11-23T16:26:00.004+01:00

2.555 És el nombre exacte de dies que tenen 7 anys!!! Amb els seves nits! És el temps que fa d'aquell dia en que gairebé no varem dormir. El dia en que , emocionats, varem riure i plorar. El dia que junts ens varem agafar les mans per a dir a tots que som un, encara que tu i jo ja feia temps que ho sabiem. Junts vam empredre il·lusionats l'aventura que ens ha portat fins aquí.

I perquè sé que és la teva mà la que vull sentir agafada amb la meva, perquè tens la capacitat de fer-me sentir especial, perquè he nascut per estimar-te, .. sé que hem d'anar molt més lluny encara!!

Ja se sap que en això hi ha alts i baixos, rutines agobiants, experiencies emocionants, històries inoblidables (m'en venen tantes ara....).

Deia algun savi que "el veritable amor no s'el coneix pel que exigeix, sinó pel que ofereix". Per això sé quan veritble és el teu! només espero saber oferir-te el mateix!!

aire

2009-11-09T14:10:00.002+01:00

Ahir no podia dormir, i vaig enganxar-me a la televisió esperant que el seu poder hipnotitzador m'ajudes a trobar la porta del mon oníric. Però lluny d'això, vaig quedar atrapada a un película (res excepcional) que em va qüestionar. Ja us ho explico.

"l'ultimo bacio" és una película plena de personatges que ens deixen observar-los tal com son, i això fa que hi empatitzis deseguida. El tema central és l'arribada dels protagonistes masculins als trentena. I sobretot les seves pors a acabar atrapatas en unes vides que no responen al que esperaven, que els faran ser adults i de les que creuen que, un dia, s'en penediran.! De fet el tema és recorrent, la por al compromís ferm! Cada personatge pren una desició diferent per intentar la seva fugida de la realitat: abandonar la familia, ser infidel, emprendre un viatge a l'aventura,...

Em va sacsejar perquè, de vegades, jo també tinc la sensació d'estar "atrapada" al meu món.

I no és que tingui ganes de deixar la familia, ni de canviar de parella ( no en trobaria una de millor). No.

Més aviat és la por de veure que la vida flueix impertorvable i que les rutines engoleixen els dies, em fan sentir estancada i es fa difícil trobar espais personals! Sembla que tinguis el pes del mon a les espatlles i cal molt d'esforç per encarar un dia, igual que el d'ahir, amb il·lusió!
He de dir, per ser sincera, que, encara que sigui molt de tant en tant, em reservo espais, sempre petits i robats a un altre, per obrir portes, agafar aire i tornar-me a submergir en les responsabilitats ineludibles!!

Suposo que tot plegat és el que passa quan treballes, portes la casa, fas la compra ( per cert!! tot és carísim!!), tens cura del fills encara petits,...!!!

O potsre estic encarant la crisi dels 40!! ;P

D'altres moments però, em sento la persona més afortunada del mon, i em sé feliç de tot el que sóc i de tot el que tinc! i no envejo res, ni ningú! Em sento lleugera, plenament motivada i totes les pors que abans plorava, es converteixen en el meu inquestionable motor vital!!

I tu?
Et sents atrapat en la teva vida?
Com superes les crisis personals'

Canvi climàtic

2009-11-02T14:28:00.000+01:00

Avui es comença a preparar a Barcelona la conferència de Copenhague contra el canvi climàtic. El teball d'avui ha de servir per prendre el pols a les possibilitat d'èxit de la conferència del proper desembre. Els reptes són Titànics i cap govern hauria d'esquivar la seva responsabilitat. Però cap de nosaltres tampo ho hauria de fer.

De fet reciclar forma part de la natura. A la,terra, tots els cicles vitals dels ecosistemes són procesos de reciclatge perfectes, tots excepte l'emprempta de l'home.

A casa ja fa temps que fem l'esforç de classificar i reciclar totes les deixalles. i procurem no utilitzar el cotxe per desplaçar-nos per la ciutat. Procurem - si l'economia ho permet- comprar productes frabricats aquí o molt aprop d'aquí. No fem servir paper d'alumini, utilitzem carmanyoles, recollim l'oli, procurem que els productes de neteja que utilitzem no perjudiquin l'entorn.... I sé que podriem fer molt, molt més.

De tant en tant, però, ens asalten els dubtes de si tot plegat serveix per a res!! Continua l'esforç quan les deixalles surten de casa? Es millora l'aïllament en les construccions? ( al pis on vivim és nefast!). Hi ha esforç en els ajuntaments mes enllà del que és "marqueting"? I els governs? Seran capaços finalment d'imposar-se als interesos d'uns quants per gestionar a favor del planeta??

D'altres vegades ja ens asalta directament la por:
Copenhague avisa que a finals del s. XXI la temperatura del planeta ja haurà pujat 4 o 5 graus, el nivell del mar està pujant el doble del previst, la destrucció de la selva amazònica ja s'acosta a la meitat del territoria que cobria, fenòmens meteorològics que es desplaçen dels seus habituals espais d'incidència, o augmenten la seva virulència!! La capacitat d' autoregulació dels sistemes naturals deu tenir un límit, és ja un canvi irreversible??

Mentrestant trobo persones molt properes a mi que ni tant sols separen les deixalles. Bé, el vidre i el paper si, ! El mínim, vaja! El que és fàcil i força còmode i ja fa temps que hem après. Fins i tot ens fa sentir culpables no fer-ho!! Però no estem disposats a fer gaire més!
El "fotut" del cas és que no podem esperar! Quan ja estiguem tots "educats", d'aquí a molts anys, quan ja no hi hagi no només cap glaciar, sinó cap gelera al Pirineu, el nivell del mar s'hagi engolit poblacions i illes senceres, hi hagi onades de mirgracions per culpa del clima,...ja serà tard.
I és que la sol·lució no és tant sols de prioritats, sinó de la percepció social, moral i política d'aquestes prioritats!!!
Esperem que a la reunió del desembre es faci alguna cosa que no sigui omplir papers mullats! I sobretot, esperem que no sigui massa tard.

Vull creure que els peits esforços que fem portaran un gran canvi!!

I tu? Que hi fas??
Recicles?
Reutilitzes?
Redueixes?
creus que serveix d'alguna cosa??
et sents culpable i responsable del canvi climàtic???

The animals save the planet són uns petits curts deitats per "animal planet" que pretenen concienciar als nens sobre senzills gestos per preservar el planeta. disfrute-los en familia!!

Un altre mon és possible

2009-10-19T10:56:00.003+02:00

No para de sorprendrem, i alegrar-me, topar de tant en tant amb persones capaces de fer-nos creure que un altre mon és possible. I no amb grans discursos, banys de masses i “marketing”, sinó amb la convicció i el compromís de la seva vida!!
Avui he descobert James Orbinski, un membre de metges sense fronteres que s’ha dedicat a donar resposta al sofriment dels altres: “Lo primero que necessitamos son unos ojos dispuestos a ver el sufrimiento ajeno, y luego la decisión de responder a él con los medios de que dispongas, puede ser algo tant sencillo como ayudar a tu vecino o algo tant complicado como ser médico humanitario. Pero lo importante es estar abierto” .

Ser metge sense fronteres escapa de la majoria de nosaltres, per motius molt diversos i sòlids, però ningú pot tenir excuses per girar els ulls al sofriment del veí! En un moment de la entrevista que avui "la contra" (La vanguardia) fa a James Orbinski, ell mateix diu que si pretens el bé dels teus fills cal que et comprometis socialment.
Estic convençuda que un mon millor també depèn de mi, i de tu!!!
I, inevitablement les preguntes que avui em ronden i em couen, te les trasllado:

Què hi fas tu?
Estàs socialment compromès?

Ets capaç de respondre al sofriment del teu veí?

Millor ser optimista!!

2009-10-02T00:23:00.004+02:00

Diu en Robert Sapolsky, (catedràtic de neurologia, Standford) , que quan s’activa un pensament negatiu o estressant, tot es paralitza. L’estrès pot arribar a matar neurones de l’ hipocamp, (zona essencial per l’aprenentatge i la memòria).
Tenir pensaments tristos i negatius pot fer-nos infeliços i a més, és tòxic per l’organisme. Si ets pessimista no tens cap esperança, estàs completament segur que perderàs.

En canvi, l’optimisme genera felicitat i la possibilitat d’encomanar-la als altres.
No em refereixo a un optimisme ingenu, de persones que semblen no veure la realitat, o negar-la, no.

Més aviat a l’optimisme intel•ligent que veig i admiro en algunes persones. Persones que no és que ometin els problemes o les crisis, sinó que són capaces de veure la realitat i de reconèixer si alguna cosa no funciona. Però alhora, tenen la envejable capacitat de valorar i veure el que poden fer per millorar-ho! L’ optimista inteligente és capaç d’adonar-se que estem en crisis, però això no el paralitza, com al pesimista, ni s’aseu a esperar que la sol lució vingui sola com l’optimista ingenu.
Per tant, val la pena defenestrar tots els pensaments negatius que traidorament ens assalten!!
Per acabar una llegenda indú:

Es tracta d’un home que portava hores viatjant a peu i estaba realment cansat i suat sota l’implacable sol. Extenuat i sense poder fer una passa més, es va estirar a descansar sota un frondós arbre. El terra era dur i l’home va pensar que fora molt agradable disposar d’un llit.
Resulta que aquell era un arbre celestial! Dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat!!! Així que a l’instant va aparèixer un llit confortable. L’home s’hi va estirar i mentre dirfrutava del descans va pensar que seria molt plaent que una noia li fes un massatge a les seves cames tant cansades. Al momento va aparèixer una bellíssima jove que li procurà un deliciós massatge. Ja ben descansat s’adonà que tenia molta gana i pensà que bo que seria poder menjar. A l’acte van apareixer les més soculentes menges! Descansat i tip es sentía feliç quan l’asaltà un pensament: ”Mira que si ara m’ataqués un tigre!”
Va aparèixer el tigre, i el va devorar!!!

T’has parat mai a pensar quants pensaments negatius acumules en un dia? Com et sents quan el tens? Que passaria si ens llevessim cada dia amb un pesament positiu??

Res és el que sembla??

2009-08-31T23:00:00.001+02:00

Fa uns dies va arribar-me aquest vídeo. Va deixar-me preocupada! Em va fer sentir estafada i burlada!! Tant hem de dubtar de les intencions dels qui ens governen?? Tant terrible és el món?? Tant indefensos estem??
No us el perdeu, us farà pensar!!

Laberints quotidians

2009-06-22T13:57:00.020+02:00

Avui aniré a rentar el cotxe, però no trobo les claus.

De cop veig el cistell de la roba ple i decideixo posar una rentadora primer.

Recullo la roba bruta i la porto cap a la màquina.

Quan hi arribo veig que la màquina està plena, Ahir ens varem oblidar de treure-la.

Deixo la roba bruta al davant de la màquina i vaig a buscar un altre cistell per treure la roba molla.

Porto la roba cap a la terrassa per estendre-la al sol i sona el timbre. Deixo el cistell davant la terrassa i vaig a la porta. És el carter. Puja les cartes i un paquet.

Obro el correu i vaig a llençar els sobres buits. Les escombraries són plenes. Lligaré les bosses i les baixaré.

Deixo el correu a la taula on treballava i veig que hi ha la llauna de te que m’estava prenent. La porto a la nevera perquè es torni a refredar.

Anant cap a la cuina em fixo que fa dies que no rego les flors.

Deixo la llauna al bufet per agafar aigua, i descobreixo les ulleres que he estat buscant! Les guardaré després de posar aigua a les flors.

Omplo la gerra i veig el comandament a distància. Ahir el vaig estar buscant com una ximple!

Portaré el comandament al menjador, on ha de ser, després de regar les flors.

Poso l’aigua a les flors i se’m bessa per totes bandes. Torno a la cuina, deixo el comandament i agafo uns draps.

Torno al menjador i no sé que volia fer amb aquells draps...

Ja s’ha fet tard.

El cotxe per rentar,

La rentadora per posar

La roba per estendre

El correu per llegir

Les escombraries plenes,

Hi ha una llauna de te, ja calent, al bufet

Les flors sense aigua

No trobo ni el comandament ni les ulleres

Hi ha una taca lletja al terra

I no sé on són les claus del cotxe!!

M’aturo un moment i penso com pot ser que sense haver fet res en tota la tarda hagi estat dansant pel pis d’aquesta manera i em trobi tant cansada!!!

Ets procrastinador??

2009-05-23T00:47:00.017+02:00

He descobert que, des de fa temps, pateixo un desordre psicològic: "Procrastination”. (Em sap greu, però no he trobat la traducció al català i no m’atreveixo a proposar-la jo). Una paraula estranya, sí. No és de fàcil us. Tampoc és un insult.

Potser en algun moment de la teva vida has deixat per demà el que podies fer avui. Jo ho he fet més d’una vegada. I més de deu!! Fins i tot, durant una temporada tenia un lema propi: “ no facis avui el que puguis fer demà”. Segur que ja patia “Procrastination”.

“Procrastination”:posposar activitats o situacions que cal atendre, per altres situacions més irrellevants i agradables.(Wikipedia). No és això mateix el que estic fent ara mentre escric aquests post i un munt de feina domèstica m’espera??? No és el que passa quan agafo un llibre?, quan me’n vaig a fer un vol?, quan passo la tarda al parc amb els nens?, ….?

La “Procrastination”es manifesta sobretot per un gestió nefasta del temps. Pel fet de creure que hi ha temps suficient per acabar una tasca i per tant no cal posar-s’hi ara mateix. O també per subestimar el temps que queda per acabar-la. En totes dues situacions ens acabem trobant en l’ estressant compte enrere, la pressió i la pressa de no arribar a temps per haver calculat malament i per no haver-nos-hi posat immediatament.

Em passen moltes anècdotes personals en aquesta línia. Sobretot en la meva vida com a estudiant universitària, o en la meva responsabilitat en les tasques domèstiques...!! Però estic tranquil·la, no sóc ni gandula ni deixada, ni sucumbeixo a la desiria. Pateixo “Procrastination”.

un parell de videos, per saber-ne més: Procrastination i Porcrastinación.org

I TU?? Ets Procrastinador?

Destruir l'ànima

2009-05-21T12:23:00.008+02:00

Ahir, a "sense ficció", el nou programa documental que dirigeix i presenta Joan Salvat a tv3 , es va emetre un reportatge titulat " taxi cap a la foscor" sobre les tortures i experiments als presoners de Guantanamo i a l'Irak, sobretot a la presó d'Abu Graib. Un reportatge ple d’atrocitats, esgarrifoses tàctiques d'interrogació i humiliacions que ni en els pitjors dels meus malsons podria haver imaginat!! Veia aquells homes i dubtava seriosament si havien mort de dolor o de por!

Aquesta és la manera que tenia el govern de Bush de lluitar contra el terrorisme? Creant més terror??!!

Sé que la informació que rebem sempre és retallada, segur que en aquest cas també. Pensar que el que vaig veure és la punta de l’iceberg del mal que l’home pot arribar a fer-se m’encongeix l’ànima!

Hi ha coses que em fan perdre la il·lusió, que em trenquen els somnis. I no cal que em passin a mi, ni al meus. Hi ha vegades que resulta molt difícil confiar en la humanitat!!

DESPABÍLATE AMOR

2009-05-18T13:40:00.013+02:00

Ha mort Mario Benedetti, un dels poetes que més m'ha emocionat. És curiós que precisament en l'ùltim post vaig aprofitar les seves paraules. Ara s'em fa molt difícil destriar entre els seus versos un per penjar avui. N'hi ha tants ....

Així doncs, decideixo prendre-li les paraules amb que el vaig descobrir. Va ser en una pel·licula que potar el mateix títol.

Despabílate Amor

Bonjour buon giorno guten morgen,

despabílate amor y toma nota,

sólo en el tercer mundo

mueren cuarenta mil niños por día,

en el plácido cielo despejado

flotan los bombarderos y los buitres,

cuatro millones tienen sida

la codicia depila la amazonia.

Buenos días good morning despabílate,

en los ordenadores de la abuela ONU

no caben más cadáveres de Ruanda

los fundamentalistas degüellan a extranjeros,

predica el papa contra los condones,

Havelange estrangula a Maradona

bonjour monsieur le maire forza Italia

buon giorno guten morgen ernst junger opus dei

buenos días good morning Hiroshima,

despabílate amor que el horror amanece

NO ET RENDEIXIS !!!

2009-05-06T14:48:00.011+02:00

Com va dir una de les persones més vitals que conec,
"Les paraules no són de qui les diu, ni de qui les escriu. Són de qui les necessita per viure!!"
Avui deixo aquestes de Mario Benedetti, per qui les necesiti.
Sobretot per la Mercè ara hospitalitzada i per en Xavier colgat de feina!!

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, (sola)
porque yo te quiero.

MARIO BENEDETTI

PLANETA TERRA

2009-04-29T15:42:00.002+02:00

Avui us deixo aquest video amb imatges del marevellós planeta que ens acull.

Val la pena fer un esforç per ser més amables amb ell.

Cuidem la Terra!

Salut!!

Un altre món..és possible?

2009-04-02T15:21:00.008+02:00

Vicente Ferrer ha estat nomenat “Català de l’any”. Ho celebro.
Vicenç Ferrer porta tota la meva vida treballant a la seva fundació: Tota la meva vida, i més, al costat dels més desafavorits de la Índia!!! Aviat és dit!.

Hi ha persones realment admirables. Hi ha persones que són un veritable exemple, persones que em reconcilien amb la humanitat, que donen esperances.

El món pot ser millor i elles ho demostren.

Per fer un món millor, però no cal abandonar-ho tot i anar lluny de casa. Hi ha persones capaces de treballar en aquest sentit sense abandonar el seu món, essent fidels als principis que transformaran el seu entorn. Sense anar més lluny, avui, la contraportada de la Vanguardia dedica una entrevista a una altre d’aquestes persones. I aquest cop es tracta d’un dona: Pamela Hartigan (directora del centro de emprenedors socials de la Universitat d' Oxford ).

Pamela fa donar la volta al sentit comú de l'escola de negocis en la que "l'èxit de l'empresa i del directiu es mesura en la quantitat de diners que guanya. Avui hi ha emprenedors d'Esade-Obra social i d'Oxford i Columbia que coincideixen en que el sou es cobra en satisfacció personal, i que els diners són tant sols un mitjà per ser útil als altres. Amb aquesta lògica, l'avarícia és pura estupidesa i el conformisme es converteix en vergonyosa traïció a un mateix ". La doctora Pamela Hartigan demostra que una empresa pot i ha de servir per molt més que per guanyar diners!!

Hi ha una nova manera d'entendre l'èxit, no tant com a prestigi o diners, sinó com a la quantitat de benefici que el teu treball aporta als altres. És obvi que no tothom pot ni vol dedicar-se a aquests tipus de projectes, però amb tant sols una part que ho faci, i amb que els altres entenguem que hi ha valors més enllà del diner i el prestigi,aquest altre món, potser serà possible.

Digueu-me idealista, però tots els canvis comencen amb un petit gest. Aquest en podria ser un altre.

Us deixo amb una frase de Khalil Gibran del llibre "El profeta":
Doneu molt poc quan doneu del que posseïu. Quan doneu alguna cosa de vosaltres mateixos, és quan veritablement doneu.

I una altra qüestió:

Creus que un altre món és possible?

Hi fas alguna cosa?

Retrobament

2009-03-26T14:43:00.002+01:00

Avui he tingut la sort de viure uns moments molt entranyables. M'he retrobat amb una amiga que feia potser uns vint-i-tants anys que no veia! i tot gràcies a Facebook!

Ha estat molt emocionant reconèixer la veu que, malgrat sona diferent (ja no és infantil), conserva tots els matisos de to i color.

L'he reconeguda a l'instant perquè el temps l'ha tractat molt bé. (afortunadament per a mi, ella també m'ha reconegut).

M'ha agradat veure que el pas del temps no ha pogut amb la seva esencència. Continuo veient la persona segura i emprenedora,amb ganes de saber i conèixer, incansable, sense por i disposada a gaudir de tot el que la vida ofereix.

M'envaeixen records de pati d'escola. Alguns clars i amb tot luxe de detalls i d'altres mig amagats a la boira de la memòria.

El més curiós del cas, o el que no m'esperava si més no, és el moviment emocional que tot plegat m'està suposant.

Estic emocionada i em sento feliç.

Gràcies Teresa.

Salut!!!

Envisioning the Future by Microsoft

2009-03-12T14:40:00.001+01:00

La tecnologia no para d'obrir camins i possibilitats tant en la comunicació, com en la manera d'ensanyar i aprendre. Tot avança molt depressa!! -tant, que de vegades temo convertir-me en analfabeta funcional!!!

PERILL: La Piràmide s'inverteix.!!!!

2009-03-05T10:26:00.000+01:00

L’actual crisi m’està espantant. Gent que m’és molt propera ja en pateix les conseqüències. S’han quedat sense feina, els han reduït la jornada laboral, ja han esgotat el subsidi d’atur….

Els diaris van plens d'estadístiques i percentatges d'augment d'aturats, empreses que tanquen, expedients de regulaciò. I darrera de cada nombre els drames de persones i famílies que veuen com les seves prespectives de futur s'esvaeixen. Ja sé que, com diu l'Antoni Bassas en el seu article al periódico, "no sabem el que tenim". Hi ha molts països on no existeix un sistema sanitari públic que atengui a les persones sense tenir en compte les seves rendes, ni tampoc existeix l'atur, que ens permeten un temps d'espectativa quan ens quedem sense feina. Però que passa quan s'acaba aquest perìode???

Els sistema està muntat per ser sostenible sota l’imatge de la piràmide. La base molt més ample, sosté tota la figura de manera estable. A la base hi ha els treballadors actius , que augmenten gradualment i paguen prou impostos per sostenir els que cobren un subsidi o la jubilació.

L’augment d’aturats i pre jubilats està canviant de manera vertiginosa la forma d’aquesta piràmide i fa perillar inevitablement la seva estabilitat. La base de la piràmide s’estreny i amenaça desplomar-se. Viçent Sanchis va advertir-ho a l'avui .El govern es troba amb l’amenaça de cobrar menys i haver de pagar més subsidis que els que tenia pressupostats. Per tant haurà de treure calés d’altres partides

Què passarà quan tot plegat sigui insostenible??? Malhauradament temo que no trigarem gaire a saber-ho. A no ser que els governs siguin capaços de trobar solucions. Tot i que sembla que, llevat de gastar dinerals en reunions improductives i donar diners als bancs, no saben fer res més. Fa uns dies vaig rebre un correu on explicava que si el govern en lloc de donar aquest diners als bancs el repartís entre la població directament, tots veuríem augmentar el nostre poder adquisitiu. Això si que activaria els mercats. No trobeu???

Salut!!!

SENCILLO CÁLCULO... IMPRESIONANTE RESULTADO. *Reflexión y sencillo cálculo enviado a CNN por un espectador : *El plan de rescate a los bancos con dinero de los contribuyentes, que aún se discute en el congreso de USA, costará la indimensionable cifra de 700.000 millones de dólares, más los 500.000 millones que ya se le ha entregado a la banca, más los miles de millones que entregarán los gobiernos de Europa a los bancos en crisis en ese continente. Pero para tratar de dimensionar sólo en algo las cifras involucradas, el
televidente hace el siguiente cálculo: 'El planeta tiene 6.700 millones de habitantes; si se dividen 'sólo' los 700.000 millones de dólares entre los 6.700 millones de personas que habitan el planeta, equivale a entregarle 104 MILLONES DE DOLARES A CADA UNO'. 'Con eso no sólo se erradica de inmediato toda la pobreza del mundo, sino que automáticamente se convierte en MILLONARIOS a TODOS LOS HABITANTES de la Tierra'. Concluye diciendo : 'Parece que realmente hay un pequeño problema en la distribución de la riqueza'
_____ Haciendo un pequeño calculo lo vamos a poner mucho mas sencillo y mas cercano a los españoles. El estado español unta a los bancos con 30.000 millones de euros q salen de los bolsillos de los españoles. El Estado comprará 30.000 millones de deuda a la banca para evitar el colapso financiero.
España en estos momentos su población es de 46.063.511 habitantes, según datos del padrón municipal de 2008. HACEMOS EL CALCULO. 30.000.000.000 euritos / 46.063.511 habitantes = 652,18 millones de euros PARA CADA ESPAÑOL 652,18 millones de euros = 108.261 millones de pesetas por cada habitante en ESPAÑA
TENIENDO UNA MEDIA DE 4 PERSONA CADA FAMILIA= 2.500,72 MILLONES DE EUROS POR FAMILIA 415.119,52 MILLONES POR FAMILIA, MIRA CON ESO SI QUE PODRIAMOS PAGAR LA HIPOTECA. ESTA ES LA CRISIS. VALE YA DE TOMARNOS EL PELO TANTO EL GOBIERNO COMO LA OPOSICION SE ESTAN RIENDO DE NOSOTROS
Y NOSOTROS NO HACEMOS NADA? PASA ESTOS CALCULOS A TODOS LOS Q CONOZCAS POR LO MENOS Q NO NOS TOMEN EL PELO.

BON TEMPS!!!

2009-02-25T15:33:00.000+01:00

Comença a fer bon temps, i m'encanta!!!!

Quan la mainada surt de l'escola podem quedar-nos una estona al parc: gaudir de l'aire lliure i d'una mica de sol desprès d'estar tot el dia atrapats a les aules; fer un pícnic,berenar sense omplir la casa d'engrunes; rodolar sobre l'herba, empaitar-se, amagar-se, discutir-se, baixar pel tobogan...

I el que encara és millor: mentrestant les mares, àvies i algun pare podem fer "teràpia de grup".

Salut!!

Temps per jugar

2009-02-20T23:41:00.000+01:00

En aquests temps que ens toca viure gairebé tots tenim una necessitat malaltissa per aprofitar el temps!!! No tenim temps per perdre i tot el que fem ha de ser productiu, també l’oci dels nostres fills. Fem entrar als nens en un món amb presses tant per raons laborals, -que porten la necessitat de tenir els nens ocupats i tutelats fins que podem arribar a casa-, com també per l’obsessió dels pares en que aprenguin coses extres: anglès, informàtica, dansa,...
Una llarga llista d’activitats extraescolars ajuda a millorar? Fins on podem substituir el joc i mer divertiment per allò formatiu? Es pot aprofitar aquest temps per interactuar amb joguines educatives i tecnològiques? Fins a quin punt hem d"educar en valors com la competència, l’excel·lència o l’eficàcia?
Cada vegada trobo més pares que saturen les agendes dels seus fills amb activitats de tot tipus. Són pares entossudits en què els seus descendents parlin anglès abans que la seva pròpia llengua, esforçats per a que aprenguin algoritmes abans que a multiplicar,...

“Hiperpares” els anomena Carl Honoré en el seu llibre “Bajo Presión”. L'hiperpare seria l’altre extrem dels pares 'passota', i com els extrems s’assemblen tant, ambdós estan rarament interessats en conèixer als seus fills en realitat, en aprendre amb ells, en gaudir del temps compartit –de fet ambdós no en tenen-, o de simplement divertir-se amb ells. A “Bajo presión”, Honoré es pregunta per què hem deixat de jugar amb els nostres fills, per què l’agenda dels petits és més pròpia d’un alt executiu que la d"un xaval de dotze anys, per què hem confiat la seva educació a tècnics i especialistes, per què hem substituït el valor de la diversió pel de l’exigència, per què hem posat als nostres fills un guia-rucs amb l’objectiu d"arribar a una meta. En definitiva Honoré es pregunta què hem fet amb la infància dels nostres fills i per què ens obstinem tant en el seu control –el que no significa que no ens preocupem d"ells.

Sovint privem els fills del que més necessiten: temps i espai per jugar; temps i espai per relacionar-se amb altres nens. La relació entre iguals sense normes ni professors o adults, els ajuda a assumir regles, a solucionar conflictes, a negociar, a practicar la llibertat... En la construcció de la identitat tot el joc té una funció crucial, però l’anomenat joc simbòlic hi té un pes especial.

Cal frenar el ritme, i em sembla que la majoria de pares ho sabem, i no podem deixar de fer-hi res amb l’excusa de no tenir temps. Cal reflexionar sobre el ritme diari, ser valents i fer canvis que deixin respirar els nens. Deixar temps per jugar no és perdre el temps!!!

NO SOM RES, RES DE RES!!!!

2009-02-15T11:11:00.001+01:00

Ahir a la nit, vaig ensopegar a "la 2" amb un reportatge
sobre l'univers. "Universos paralelos" es titulava.

Després que Einstein postulés la quarta dimensió- el
temps-, n'han aparegut moltes més. De fet actualment els
científics contabilitzen fins a 11 dimensions!!!
Es veu que aquesta onzena dimensió dona lloc al que anomenen la "Teoria M": una teoria que defineix l'univers com una membrana??!!!I d'ella es deriva la teoria dels universos paral·lels. De membranes d'aquestes n'hi ha moltes!!!

Sembla ser que en aquesta 11a dimensió, que calculen que
mesura una millonèssima part d'un milimetre -menys que l'espai que separa la roba que portem de la nostra pell- , és la dimensió on es mouen tots els universos (membranes).

I no ho fan precisament de manera pausada,flotant,..No!! Es mouen com tremendes onades que coalisionen violentament entre si originant nous universos.
El "big bang" seria doncs la conseqüència del xoc violent de dos universos!!!

El nostre univers només és una membrana,en un multivers
(no univers)de membranes ondulats com una mar en plena tempesta!!!!
Tot plegat em va fer recordar una pel·lícula infantil que vaig veure deu fer si fa o no fa un any:

"Horton" un elefant que és capaç de percebre una forma de vida que es desenvolupa en una volva de pols aliena a la fragilitat del seu univers.

DAVOS

2009-02-02T14:46:00.000+01:00

Els caps pensants de l'economia mundial han acabat la seva reunió a Davos.
Sembla ser que per fi s'han adonat, per la seva sorpresa, de la decadència del model americà: la barreja de globalització i lliure mercat que tant han defensat ja no funciona.
Experts mundials en economia s'ateveixen a formular frases com : hi ha dues classes d'experts en economia:
"els que no en tenim ni idea i els que no saben ni això" (John K. Galbraith) .
"Honestament, no sabem què passarà"(Martin Wolf).
"però segur que les properes noticies seran pitjors", (John Lipsky).

Ells potser no saben què passarà, però saben perfectament què ha passat. Lluís Basset parafresseja un teòleg nortamericà que els hi va deixar clar en recordar-los els set pecats socials que va denuncia Gandhi en el seu moment: política sense principis, comerç sense moral,riquesa sense treball, educació sense caràcter, ciència sense humanitat, plaer sense consciència i religió sense sacrifici.

Semblen escrits expresament per l'actual situació, i de passada acusen la exhibició de riquesa i poder que s'han pogut veure en els àpats i les festes de Davos.

Fariseus!!!

http://blogs.elpais.com/lluis_bassets/
http://www.tv3.cat/videos/1006609/Rostres-de-la-crisi
http://www.elpais.com/articulo/economia/Davos/asume/decadencia/capitalismo/americana/elpepueco/20090201elpepieco_1/Tes

Dia escolar de la Pau i la no violència

2009-01-30T15:35:00.001+01:00

Avui és el dia escolar de la Pau i la no violència.

Fa 61 anys que va morir Mohandas Karanchad Gandhi, conegut com Mahatma Gandhi.Conceptes com "resistència passiva i desobediència civil" van arribar a tot el món a través d'ell. Conceptes molt bonics, però sovint lluny de la realitat que vivim. En general, quan els nens arriben de l'escola dient que en "tal" li ha dit tonto, o li ha donat una empenta que l'ha fet caure, els pares tendim missatges que en el fons diuen que s'hi torni, que no es deixi trepitjar, o que ho denuncii, en el millor dels casos!

I és que som violents, encara que ens costa admetre-ho. Tots tenim aquest punt en que ja no podem dominar el nostre caràcter i explotem-i de quina manera!- Absolutament tots!! Fins i tot els educadors cometem errors en aquest sentit. Per això és tant difícil educar per la pau.
No sé si podem transmetre coherenment la idea que davan una puntada no es pot respondre amb una altre sinó tirant endavant, sense fer res. Oferint una resistència que no suposi força.

Es pot educar en aquest sentit???

Em sap greu, Mahatma Ghandi, però crec que no.

Podem educar en el diàleg com a primer recurs,la intel·ligència emocional, la igualtat...Però no podem demanar ni a un nen ni a un adult que es deixi pegar sense oposar resistènci o sense denunciar.

Salut!

Cómo empezó todo (avance de Redes):

2009-01-28T23:03:00.001+01:00

L'univers és fascinant, immens, preciós, ... però sobretot és misterios. Guarda el secret de les respostes més profundes que la humanitat s'ha fet des de temps ancestrals.
Us proposo aquest video que sens dubta despertarà velles preguntes!!
Salut!!